El municipi

Un canvi important en la vida de Quart es produeix en el segle XIII, després de la Reconquesta, quan el rei Jaume I ofereix en donació el Castell, la Vila de Quart i l'Alqueria d'Aldaia al Priorat de l'Hospital de Sant Vicent de la Roqueta, tal com es registra en el Llibre del Repartiment, on a data 7 de gener de 1244, se cita textualment: "A Sant Vicent, es castell i la Vila de Quart, i l'alcria de Ladea [Aldaia] (foli 78-vº, seient núm. 1472). Va ser en 1287 quan Quart, per decisió del rei Alfons II d'Aragó va quedar sota jurisdicció i el domini feudal del Monestir de Santa María de Poblet, pertanyent a l'Orde del Cister i del qual depenia el de Sant Vicent de la Roqueta.

En aquesta època, Quart comptava tan sols amb 130 cases de cristians vells. Un monjo de Sant Vicent va continuar sent el mayoral de Quart, encara que a vegades delegava les funcions en l'alcalde.

En 1332, el rei Alfons IV d'Aragó va donar permís a l'abat de Poblet, Pere Copons, per a expulsar als mudèjars (musulmans a qui es permetia continuar vivint entre els cristians sense mudar de religió, a canvi d'un tribut) i en 1334 va atorgar la carta de poblament a 52 famílies de Catalunya i Aragó, que van fer de Quart de Poblet la seua nova llar. Aquesta carta va consagrar el naixement de l'actual ciutat. La dependència del monestir Poblet es va mantindre durant cinc segle fins a la desamortització decretada per Juan Álvarez Mendizábal en 1835. Com a llegat d'aquesta etapa on el monestir va ser senyor feudal de les terres i els immobles de Quart es va adquirir "de Poblet" en el topònim de municipi. També en aquesta centúria (segle XIV) s'erigeixen l'ermita de San Onofre, segons explica la tradició local, després de l'aparició del sant anacoreta al moliner; i l'Església Parroquial de la Puríssima Concepció, encara que el seu estat actual respon a una reedificació en estil barroc durant el segle XVIII.

En el segle XVII la Guerra dels Segadors en terres catalanes, va afectar el Priorat de Sant Vicent de la Roqueta i en conseqüència a Quart de Poblet, en dependre aquests del Monestir de Poblet. En aquest context, el rei Felip IV va ordenar embargar els béns que els catalans posseïren fora del Principat; i el 14 de febrer de 1642 la jurisdicció i les rendes de La nostra Senyora de Poblet a Quart i Aldaia van romandre sota segrest durant 9 anys.

En aquesta mateixa centúria i sent papa Urbà VIII, el rector de Quart, els fidels i jurats del Consell van acordar proclamar a la Mare de Déu de la Llum patrona de la Vila: era el dia 14 de juny de 1630.

Ja en el segle XVIII, Quart de Poblet va patir un dels tràngols més amargs de la seua història. Va ser a principis de l'any 1706, durant la guerra de Successió entre Felip V de Borbó i l'arxiduc Carles d'Àustria. La seua doble condició de portal de la capital del regne i zona de pas obligat per a les forces en lliça, el seu veïnatge amb Xiva (primera caserna general de l'exèrcit borbònic de Felip V en territori valencià), i, sobretot, el seu suport a la causa de l'arxiduc Carles expliquen el càstig i saqueig de la població. L'exèrcit borbònic va entrar a Quart i en venjança els soldats van aplanar cases i van incendiar la població. La victòria de Felip V a Almansa (el 25 abril 1707), va portar amb si una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista: l'enfortiment del Consell de Castella i el Decret de Nova Planta de 1716, que dissolia en la Corona d'Aragó les seues institucions principals i eliminava la seua autonomia. Com a represàlia per la fidelitat de l'abat de Poblet, Francesc Dorda, a l'arxiduc Carles, Felip V va decretar en 1714 l'expulsió dels monjos del priorat de Sant Vicent de la Roqueta i l'embargament dels seus dominis de Quart i Aldaia.

Quart de Poblet des de la seua fundació havia integrat al costat d'Aldaia un senyoriu pertanyent al priorat de Sant Vicent de la Roqueta de València, que al seu torn depenia del monestir cistercense de Poblet des de 1287. Però en 1798 Aldaia va guanyar el plet que va obligar a la partició del terme i es van dividir i van partionar totes dues poblacions.

En el segle XVIII, també té origen una de les tradicions més arrelades a Quart de Poblet: La Passejà de Sant Onofre, que naix el 8 de juny de 1723 en atribuir-se al sant anacoreta el miracle de posar fi a una època de sequeres.

Arribat el segle XIX, Quart de Poblet també va ser protagonista de diferents episodis històrics destacats. A inicis d'aqueixa centúria, Quart va ser escenari dels enfrontaments bèl·lics de la Guerra de la Independència, i la població no va dubtar a enfrontar-se en la zona de l'ermita a les tropes napoleòniques en l'anomenada Batalla de San Onofre (27 de juny de 1808).

El còlera també va ser present en diversos brots al llarg d'aquest segle sent especialment intens el de 1885. Superat l'assot de la malaltia, el Papa León XIII va declarar a San Onofre patró principal de la Vila, en atribuir-se-li el miracle de posar fi a l'epidèmia.

En 1837 Mendizábal va materialitzar l'abolició definitiva dels senyorius eclesiàstics, expropiant els seus béns per a vendre'ls.

Aquestes mesures de la desamortització van tindre com a conseqüència, a Quart de Poblet, la desaparició de tots els drets que havia exercit el prior de Sant Vicent de la Roqueta en representació del Monestir de Poblet sobre el municipi.

Les revolucions liberals del segle XIX havien obert tot un nou camp d'oportunitats, i aquestes que no van tardar a ser un estímul per a la inversió i el progrés econòmic. A Quart les noves llibertats decretades van posar fi als monopolis senyorials, i a pesar que en aquesta època l'agricultura continuava sent la principal ocupació, els avanços tecnològics i la major productivitat de les terres van permetre alliberar recursos feia nous sectors econòmics. En 1852, ja hi havia instal·lats quatre molins que proporcionaven energia als xicotets tallers tèxtils instal·lats en el municipi, mentre que la primera fàbrica pròpiament moderna, dedicada a la producció de rajoles, es va constituir a Quart per les mateixes dates. Quart de Poblet, un xicotet municipi agrícola de 1.656 habitants tenia ja en 1860 al 16% dels seus veïns exercint oficis industrials o a més del 10% en el comerç, la indústria alimentària o els serveis.

El final del segle XIX i el principi del segle XX marca a Quart l'expansió de la indústria rajolera i ceramista, que atraurà a mà d'obra d'altres pobles valencians. També s'inicia la implantació de noves normes urbanístiques, higièniques i soci-polítiques que modificaran els hàbits tradicionals. Destaca en aquesta conjuntura l'inici de les obres de la carretera de Quart a Domenyo (febrer 1881), la construcció del Depòsit d'Aigües Potables de València (1886), la inauguració, el 23 de maig de 1889, de la línia fèrria de rodalia de València a Riba-roja. Al maig de 1897 l'Elèctrica Valenciana instal·la la llum elèctrica al poble i a l'any següent es funda la Cooperativa de consum "La Paz" (liberals) i el "Gremi de Llauradors i Obrers de San José" (conservadors-catòlics). Progressivament s'inicia un increment demogràfic que es consolidarà durant el segle XX. Així, si en 1900 Quart comptava amb 1814 habitants, durant la dècada de 1930 ascendeix a una mica més de 3000 residents. Serà especialment a partir de la dècada de 1960 amb l'arribada de persones procedents principalment d'Andalusia, Aragó, Múrcia i Castella-la Manxa, que amb el seu treball i les seues aportacions han enriquit cultural i econòmicament al municipi, quan es produïsca un enlairament demogràfic sense precedents.

En les primeres dècades del segle XX destaca la construcció de nous habitatges i immobles. Personatges destacats en la vida local, com Juan Bautista Valldecabres o Pepe Alcàcer Hueso (elTou), van edificar cases per a acollir a nova població i mà d'obra. El primer en 1910, va edificar tot el carrer Cirilo Amorós, coneguda com Carrer del Gitanos, i molts altres habitatges del poble. L'oncle Tou va construir cases al carrer Sagunt. En aquesta època també s'inaugura el nou cementeri, les cases del Carrer de l'Estació, el carrer de l'Amistat, i el principi de l'Avinguda Sant Onofre. Destaca també la construcció del Casino "L'Amistat", una obra en la qual van participar 400 famílies i que es va iniciar la nit de Sant Joan de 1910. Inaugurat el 27 d'agost de 1911, el casino va ser epicentre de la vida cultural i de l'associacionisme local de l'època: Club de caçadors, equips de futbol, biblioteca, teatret, frontó i sobretot, la banda de música "L'Amistat" i la secció de teatre que en actuacions quinzenals tenia molt d'èxit. L'1 d'abril de 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) es va inaugurar el servei de tramvia de València fins al Casino.

Malgrat aquestes novetats en la vida local, que es modernitzava pas a pas, no hem d'oblidar la conflictivitat social i política que jalona un convuls inici del segle, on el caciquisme i el clientelisme van marcar la vida política. Prova d'això és l'assassinat de l'alcalde Juan Bautista Valldecabres al desembre de 1873 i l'enfrontament armat que es va saldar amb quatre morts, en teoria adscrits al bàndol conservador, i dos ferits dels liberals, que té lloc el 13 d'abril de 1902 en la Plaça del Dau, i que es coneix com "La Nit dels morts". Però independentment d'aquestes lluites personals, la lluita de classes va prenent cos i mostra d'ella són les vagues de rajolers i jornalers agrícoles que tenen lloc a Quart en 1918-1920; així com les primeres mobilitzacions sindicals i polítiques.

Amb les eleccions de 1931, arriba la II República. A Quart va ser una dona, Blanca Viguer, la que va onejar la bandera tricolor al balcó de l'ajuntament donant la benvinguda al nou model de govern, que va ser presidit en el municipi per l'alcalde Salvador Vila Vilar.

En l'estiu de 1936 el colp d'estat militar del 18 de juliol inicia la Guerra Civil (1936-1939), que afectarà directament a Quart i al dia a dia de la població: s'instal·len la colònia escolar núm. 28 del Ministeri d'Instrucció Pública, coneguda com a Vila Amparo, i la Brigada de Blindats de l'exèrcit republicà. També s'habilita un hospital de sang i s'acull a xiquets de Madrid i als evacuats de diverses parts del país. D'aquesta etapa de la nostra història conservem encara alguns vestigis com el refugi antiaeri de la Plaça la Creu que ens recorden com Quart es va mobilitzar per a protegir-se dels bombardejos de l'aviació feixista. L'1 d'abril de 1939, la guerra arriba a la seua fi i s'inicia la dictadura militar del general Franco, que s'allargarà hasta1975.

Ja en la segona meitat del segle XX, el municipi es va convertir en el punt d'inici de l'anomenat Pla Sud, que va suposar el desviament del riu Túria després de la tràgica riuada de 1957, amb l'objectiu que no travessara València, i que va alterar el camí d'accés des de Mislata. Una altra de les infraestructures destacades en el terme municipal és l'autovia A-3, que uneix València i Madrid, i que ha propiciat el desenvolupament d'un dels polígons industrials més importants de la província i un important canvi poblacional.

El 19 d'abril de 1979 es va constituir a Quart de Poblet el primer ajuntament democràtic presidit per Onofre Colomer Mateu2.Amb el pas dels anys l'ajuntament va anar dotant al municipi de serveis de diversa índole: en 1981 va comprar l'edifici de l'actual Casa de la Cultura, que havia pertangut a Juan B. Valldecabres; en 1985 es va inaugurar el Centre de Serveis Socials, Sanitat i Consum, i es va posar en marxa el servei de Planificació Familiar en 1986. Entre 1984 i 1987 es va substituir tot l'enllumenat urbà, i van culminar les labors de pavimentació. Es va construir un nou edifici per a l'Ajuntament, finalitzat en 1990. L'aposta per l'educació i la cultura es va materialitzar en el desenvolupament d'instal·lacions esportives amb el Poliesportiu Municipal (1984); i es va assegurar el dret a l'educació amb la consecució de 13 unitats públiques d'educació infantil, primària, secundària i de formació professional en 1998. En 1997 es va inaugurar l'Auditori del Molí de Vila com a espai cultural i, en un altre ordre de coses, en 1992 es va materialitzar l'agermanament amb la localitat francesa de Champs-Sud-Marne.

Iniciat el segle XXI Quart de Poblet ha viscut un moment històric culminant dues reivindicacions importants del poble: la desaparició de la barrera física que suposaven les vies de la línia fèrria València-Riba-roja, (que va realitzar l'últim viatge travessant el municipi el 31 de març de 2007) i que va suposar l'arribada del metro al municipi; així com la desaparició en l'espai urbà dels dos últims centres industrials (Refracta, Turégano i Faenca).

En l'actualitat el municipi compta a més amb un fort moviment juvenil implantat a través de les cases de Joventut i el Centre de Recursos per a Joves -Quart Jove-, que recentment s'ha vist reforçat per la construcció de l'Espai de Creació Jove en l'antic Escorxador Municipal. Respecte al desenvolupament esportiu, també és recent la creació del Pavelló Poliesportiu de La Constitució.

D'altra banda, hem de tindre en compte el Parc Fluvial, que habilita com a zona apta per a l'oci l'antic llit del Riu Túria, i projectes com el Centre de Dia i les Residències per a Persones Majors i Persones amb Discapacitat (en construcció actualment), el Centre d'Atenció Social i Participació Ciutadana, i la nova Casa de la Dona al carrer Blasco Ibáñez; que se sumen al Palau de Justícia i al Conservatori de Grau Mitjà Mestre Molins. L'enriquiment cultural del municipi es reflecteix, a més, en l'agermanament amb la Daira (poble) de Guelta en els campaments de refugiats sahrauís en Tinduf (a Algèria) des de desembre de 2003. Al juliol de 2011

Quart de Poblet va fer història en inaugurar el Centre de Comunicacions i Dades per a les Missions de Pau de l'ONU, el primer i únic centre de Nacions Unides a Espanya.

Quart de Poblet destaca hui dia per ser una ciutat oberta, dinàmica, accessible i moderna, en la qual els ciutadans i ciutadanes intervenen decisivament a través de la seua pertinença als consells sectorials i a les nombroses associacions registrades. Aquest fet s'ha traduït, ja en el segle XXI, en la publicació de la primera Carta de Participació Ciutadana i en la creació del Consell Local de Participació Ciutadana.

"Quart de Poblet. Història, Art i Geografia". Editat per la Facultat de Geografia i Història UVEG i l'Ajuntament de Quart de Poblet.

1. Poblet s'adquireix en el nom del municipi durant el segle XIII per referència al monestir cistercenc català de Santa María de Poblet.

2. Huit mesos després, li va succeir don Ramón Segarra Asensio. En 1999 assumeix el càrrec Carmen Martínez Ramírez, que es manté com a alcaldessa fins a l'actualitat.