Joventut

“435 km”

Els seus ulls s'omplin de llàgrimes en veure com, al lluny la seua llar es dissipa, desapareix, es va quedant a la llunyania sense poder retornar al que un dia va ser la seua casa, la seua llar. Allí van quedar records, famílies i amistats que a poc a poc s'aniran esvaint en el temps i l'única cosa que quedarà será el seu efímer record. 

Nous horitzons els esperen; alguns ho afronten en família, uns altres ho fan sols, però tots amb el cor trencat. Trencat d'haver d'abandonar la seua llar, les seues arrels; trencat per una Espanya que es va dividir, trencat per la pobresa que va portar amb si, trencat per haver d'allunyar-se dels seus, dels nostres, simplement trencat. 

La maleta plena de somnis i esperances, s'establixen en un lloc desconegut en cerca d'estabilitat en un món que es troba en constant moviment. Del camp a les fàbriques. D'Andalusia a València. On aquells que es van anar van trobar un nou lloc, llar tal vegada, però nou. 

I amb els anys miren al passat amb melancolia, recordant el que una vegada van ser i on van estar, i amb llàgrimes en els ulls li compten als seus fills e nets d'on venen. Perquè al cap i a la fi, tots som viatjants en un món on res preval en el temps. 

Durant la seua exposició, l'artista, ens presenta un recorregut pels àlbums familiars de diferents famílies. Encara que l'obra en un inici va començar amb la seua família, Ramírez va anar trobant a altres veïns del municipi de Quart de Poblet, València, que estaven en la mateixa situació que els seus avis i així és com des de la memòria familiar, l'artista ha aconseguit crear un fil conductor del passat i el present.

La recopilació de fotografies de l'àlbum familiar és un recurs molt important per a l'artista, ja que gràcies a estes imatges se sent més connectada amb la seua família i a les seues arrels, alhora la melancolia i l'alegria l'envaïx en escoltar la seua àvia narrar-li històries i anècdotes de cada trosset de record.

Ramírez amb esta exposició ha aconseguit commoure als i les assistents a esta.