Turisme

El dipòsit d'aigües situat al carrer Trafalgar va ser construït en el segle XIX. Formava part del sistema de potabilització de l'aigua per a consum en la capital, especialment després dels brots de còlera provocats perquè els habitants de València prenien l'aigua de pous i de la séquia de Rovella.

L'aigua era presa des de l'assut de la séquia de Montcada, després filtrada a Manises (actual parc dels filtres) i, després d'això, arribava al depòsit on actualment es troba el Museu d'Història de València, entre Mislata i València.

Amb el creixement de la població, l'aigua i la pressió eren insuficients per al proveïment i en 1885 es va decidir construir el dipòsit de Quart de Poblet, de rajola massissa, per a així poder subministrar a eixe augment de la població. En 1890 van acabar les obres d'aquest dipòsit, coincidint amb un altre brot de còlera, ja que, malgrat aquesta nova construcció, la pressió continuava sent insuficient i els ciutadans continuaven utilitzant els seus propis pous amb aigües no aptes per al seu consum.

El dipòsit d'aigua està format per dos cossos rectangulars amb capacitat per a 900 m³. Destaquen els murs perimetrals de rajola amb sòcols, cornises i cantoneres. Les façanes compten amb sis fornícules que serveixen de sobreeixidors .

Actualment, forma part de xarxa de baixa pressió per al reg de jardins de la capital. Aquest edifici només es pot visitar a través de la Ruta de l'Aigua que organitza la Regidoria de Turisme de Quart de Poblet.