Turisme

A la fi del segle XIX, els interessos d'una puixant burgesia es veuen reflectits en l'arquitectura historicista, en el modernisme i l'ús d'una rica i exquisida ceràmica arquitectònica que donarà pas al segle XX. Un dels exemples més característics són les cases modernistes del carrer de l’Estació amb una rica ornamentació estètica.

Aquest gust per l'ostentació a través de l'arquitectura convertida en icona social es prolongarà fins a mitjan segle XX. L'estil imperi, el neobarroc, l'art déco o les formes variades de l'eclecticisme valencià són presents en l'arquitectura de Quart de Poblet. Entre elles destaquen alguns edificis com a l’Alqueria de Sant Enric, en origen situada enmig del camp, i hui reconvertida en col·legi. La casa presenta una torre central de tres pisos amb dues ales laterals, de gran senzillesa decorativa i estructural, que s'engloba en el tipus de xalet que va tindre èxit a mitjan segle XX.

Un altre edifici excel·lent és La Pepita, d'època de la postguerra, en el qual destaca la seua torre neobarroca i la seua policromia, els balustres i pinyes que coronen la balustrada superior de l'edifici.

També imponent, és l'edifici de la Caixa d'Estalvis, que en els anys seixanta es va edificar sobre els jardins de l'antic palau del marqués de Tremolar. El conjunt aprofita i s'adapta al xamfrà del carrer amb un excel·lent cos principal, que permet articular una façana monumental amb un gran mirador cobert amb un frontó semicircular i estètica neobarroca molt freqüent per eixos anys.