Ermita de Sant Onofre
Es localitza al parc de Sant Onofre, encara que en els seus orígens es trobava aïllada del poble. El seu origen està relacionat amb una llegenda popular, que narra l'aparició de Sant Onofre al moliner local. Segons la tradició va ser el propi sant el que va triar el seu lloc de construcció. Aquesta història es pot veure representada en el timpà de la façana principal. La construcció de l'ermita data del s. XIV encara que se li han realitzat diverses reformes al llarg dels anys. En general presenta un estil barroc-rococó i detalls historicistes de 1880.
L'ermita posseeix una façana senzilla amb una vidriera de forma circular que acaba amb forma d'espadanya. És de planta longitudinal de quatre trams, amb creuer i amb capelles laterals, entre les que destaca la de la Mare de Déu de la Llum amb la seua cúpula el·lipsoidal. L'altar major és del S.XX i s'assembla al barroc original. Posseeix cor elevat als peus. Sobre el presbiteri té una original volta de creueria renaixentista de ressons gòtic-mudèjars. La nau es cobreix amb volta de canó i arcs de mig punt recolzats en falses pilastres barroques.
En 2003 va ser declarada Bé de Rellevància Local i en l'actualitat l'Ermita de Sant Onofre acull la parròquia de la Verge de la Llum.
Des d'ací, cada 9 de juny a la nit, comença el recorregut de la Passejà de Sant Onofre, una celebració amb més de tres segles d'història que en 2023 va ser declarada Festa d'Interés Turístic Autonòmic.