Lucía Agustina Fernández Sevilla
Concejala PSOE
La Passejà de Sant Onofre
El 9 de juny és una data marcada al calendari local, ja que la Passejà de Sant Onofre és molt més que una festa per a Quart de Poblet. El seu origen al segle XVIII, amb un fet miraculós relacionat amb l’agricultura i l’abastiment d’aigua per als regadius, ens connecta no només amb una població que obtenia les seues rendes de les explotacions agràries, sinó també amb les societats que ens precediren a la Comunitat Valenciana fa segles. A més ens remet a aquells ritus que rendien culte a les divinitats relacionades amb els elements naturals.
Segons s’ha transmés generació rere generació, el juny de 1723 Sant Onofre va intercedir per acabar amb una sequera que amenaçava els cultius de Quart de Poblet. Aquests eren la principal forma de subsistència d’uns habitants que, agraïts per aquell fet miraculós, van celebrar amb goig aquell moment «passejant» al sant pels carrers del poble i no ho han oblidat fins hui.
Des d’aquell 1723 fins a l’actualitat el nucli urbà de Quart de Poblet ha anat evolucionant. Per aquest motiu el recorregut de la Passejà ha anat variant. I probablement seguirà fent-ho en un futur. Fa tres segles, per exemple, l’Ermita es trobava fora del nucli urbà. Hui es troba al final de l’avinguda de Sant Onofre, que es va urbanitzar a mitjans del segle XX. Aquests canvis també formen part de la Passejà i any rere any aporten nous matisos que milloren la festa.
Però aquesta tradició no s’haguera mantingut si no fora per la tenacitat d’un grup de veïns i veïnes de Quart de Poblet. Mantindre viva una festa no és una tasca fàcil. Sobretot en moments en els quals hi ha altres prioritats. Ja ho hem dit, la Passejà de Sant Onofre és molt més que una festa.
La llegenda de la Passejà
La tradició situa la llegenda que dona origen a la Passejà l'any 1723. Com és habitual en un clima com el que predomina a la Comunitat Valenciana, aquell any va ser extremadament sec i la falta de pluja feia que els llauradors de Quart de Poblet, que eren la majoria de la població d’aquell temps, temeren perdre la seua collita. Aquesta situació de sequera duria aparellades una sèrie de catastròfiques conseqüències que no costen d’endevinar: fam, misèria, malalties…
Al final de la primavera la manca d’aigua era evident i els cultius necessitaven un rec amb urgència. El cabal del riu Túria, que discorre a prop del nucli urbà de Quart de Poblet, era mínim i les séquies que prenen l’aigua d’aquest riu per regar els camps feia setmanes que no duien líquid.
La vesprada del dimecres 9 de juny de 1723 es començaren a veure núvols de tempesta a l’horitzó. La població estava expectant, ja que la pluja seria molt beneficiosa. Alguna versió afirma que aquell dia es va fer una rogativa a Sant Onofre perquè ploguera. La data no és un element menor, ja que la festivitat del sant, que tenia una ermita dedicada a la seua figura a Quart de Poblet, se celebra l'endemà: el 10 de juny.
Al capvespre va començar a ploure, però la sorpresa va ser que a Quart de Poble caurien pedres de granís. Els llauradors van maleir la seua sort, ja que la pedra faria malbé uns cultius que es trobaven molt debilitats per la falta de reg. Un grup de veïns i veïnes van eixir cap als camps per veure si s’havia salvat cap cultiu. En aplegar s’adonaren que a les terres no havia caigut cap pedra de granís, només aigua que seria molt beneficiosa per regar els cultius i salvar les collites.
Van interpretar aquell episodi com una intercessió de Sant Onofre i van marxar cap a la seua ermita. En arribar van traure la imatge del sant per agrair-li la seua miraculosa intervenció “passejant-lo” pels carrers de la població, acompanyant-lo amb traques i música.
Des d’aquell any, i per recordar aquest episodi, la nit del 9 de juny, vespra de la celebració de la festivitat del sant ermità Sant Onofre (patró de Quart de Poblet des de 1885), els quarters i quarteres rememoren aquest fet amb la Passejà de Sant Onofre.
