961536210
Exposició: Què portaves posat?
Desmuntant patrons sobre la violència sexual
En commemoració pel 25N, dia internacional de l'erradicació de la violència contra les dones, el Consell Jove de Quart de Poblet, la Casa de Joventut l'Amagatall i les voluntàries del Cos Europeu de Solidaritat, en col·laboració amb Quart Jove i la Casa de la Dona, han preparat una intervenció artística destinada a visibilitzar la violència sexual que pateixen les dones al llarg de la vida i que vol desmuntar patrons sobre la violència sexual cap a les dones.
QUÈ PORTAVES POSAT?
Esta exposició és una invitació a reflexionar sobre per què 18 dones van escoltar la pregunta “què portaves posat?” després de viure un episodi de violència sexual. I amb ella, on situa la societat la responsabilitat de l'ocorregut.
‘What Was I Wearing?’ (Què portava posat?) és el títol del poema que va escriure la doctora Mary Simmerling, a partir del treball terapèutic amb dones víctimes de violència sexual, un text que pretén generar una reflexió entorn de la culpabilització de les víctimes de violència sexual en ser qüestionades per la roba que portaven en el moment de patir l'agressió. El poema ha sigut font de reflexió i arrel de moviments entorn de la culpabilització.
Inspirades per ell, dues professores de la Universitat d'Arkansas, als Estats Units, Wyant-Hiebert i Jennifer Brockman, van posar en marxa en 2014 un projecte amb l'objectiu de crear una representació visual del poema. A través dels testimoniatges recollits en entrevistes personals amb dones supervivents de violència sexual van recrear en una exposició la vestimenta que portaven en el moment de patir l'agressió. Més de 200 organitzacions i institucions públiques han replicat esta instal·lació en països de tot el món.
Ara, un grup de joves de Quart de Poblet, des del Consell Jove, la casa de joventut l'Amagatall i el Cos Europeu de Solidaritat, acompanyades per Quart Jove i la Casa de la Dona, hem volgut adaptar-la i portar-la al nostre municipi, creiem que és molt important llançar llum sobre este tema i reduir el sentiment de vergonya i llàstima. Gràcies al testimoniatge de les dones que decideixen trencar el silenci, hui podem conéixer, sentir, desmitificar i trencar patrons sobre la violència sexual que afecta majoritàriament les dones, independentment de la seua edat, ètnia o estatus social. L'important per a nosaltres és que totes i tots entenguen que la culpa mai és de la víctima, no importa que roba portava posada, com es comportava o que edat tinguera.
Estes 18 històries, com els fils d'una costura complexa, ens ofereixen la realitat concreta i encarnada dels patrons de violència sexual, reflectint així les innombrables formes en les quals la cultura de la violació es materialitza. En elles hi ha dolor, nusos, duels, corbes intermitents, espirals, laberints i, sobretot, un destí comú: l'eixida del mal que les violències provoquen, la llum al final del túnel, la reparació.
Este és també, el teu espai, l'espai de totes i tots, dels qui desitgem contribuir a l'erradicació de la violència de gènere. Un espai de pensament i acció que, com a persones i com a societat, ens permeta embastar aliances que porten a la creació de nous patrons socioculturals amb els quals les persones joves desitgem créixer avançant en drets i responsabilitats, comunitat, igualtat i llibertat.
Juntes per l'erradicació de la violència de gènere
LO QUE LLEVABA PUESTO
Era esto: En la parte superior Una camiseta blanca Algodón Manga corta Y cuello redondo
Esta estaba metida En una falda vaquera (también algodón) Que terminaba justo encima de las rodillas Y estaba ceñida con un cinturón en la parte superior
Debajo de todo esto Un sujetador de algodón color blanco Y braguitas blancas (aunque probablemente no hacían conjunto)
En mis pies Unos calcetines blancos Del tipo que usas para jugar al tenis
Y finalmente Pendientes de plata y brillo labial.
Esto es lo que llevaba puesto Aquel día Aquella noche Aquel cuatro de julio De 1987
Quizás te preguntes Por qué esto importa O incluso cómo recuerdo Cada prenda Con tanto detalle
Lo ves Me han hecho esta pregunta Muchas veces Han traído a mi mente Muchas veces Esta pregunta Esta respuesta Estos detalles | Pero mi respuesta Muy esperada Muy anticipada Parece simple de alguna manera Dado el resto de las circunstancias De esa noche Durante la cual En algún momento Fui violada.
Y me pregunto Qué respuesta Qué detalles Serían cómodos Podrían ser cómodos Para ustedes Mis interrogadores
Buscando comodidad donde No hay comodidad Que encontrar
Si todo fuera tan simple Si pudiéramos Poner fin a una violación Simplemente cambiando la ropa
Recuerdo también Lo que él vestía Esa noche Aunque Es verdad Que nadie Nunca lo ha preguntado.
|
Mary Simmerling
What I Was Wearing
A banda de tot l'exposat, des del Consell de la Joventut de Quart de Poblet i la Casa de Joventut l'Amagatall, van voler donar-li un toc personal i dissenyaren tres intervencions per a completar l'exposició. 24 hores, nosaltres i reparació.
18 relats diferents, amb històries i contextos diferents que ens acosten al fons d'una mateixa vivència.
A través d'estos relats, establim un diàleg amb el nostre propi reflex, amb la por, la inseguretat. Un diàleg amb les vivències pròpies i de les dones i xiquetes del nostre voltant. És un diàleg amb nosaltres, amb "elles" i amb la societat.
Hui són 18 relats, 18 veus diferents que totes té alguna cosa en comú. El debat que és el que constitueix un nosaltres és complex i a vegades resulta inabastable. Però quan veig estes històries hi ha alguna cosa que fa sentir-me com que m'ha passat a mi, perquè encara que hui només siguen 18 històries, la realitat és que la violència sexual, lamentablement, esta molt més prop del que sembla.
I entre estes 18 històries ja no soc capaç de discernir si els ha ocorregut a les meues amigues, si els ha ocorregut a un “elles” o la meua mateixa. Esta confusió de subjecte només m'abstrau davant la possibilitat d'un nosaltres.
Som nosaltres les que patim les violències sexuals cada dia de manera indirecta, o directa, som nosaltres les que escoltem, secundem i curem a les nostres amigues. Som un nosaltres unides, forts i lliures.
En 2020, les dones que van patir una agressió sexual amb penetració van ser 1.314, cosa que significa que 4 dones són violades al dia a Espanya (Ministeri Interior, 2020).
En 2020, de les 12.769 víctimes de violència sexual, 10.798 van ser dones, cosa que significa que 35 dones al dia són víctimes de violència sexual a Espanya (Ministeri Interior, 2020).
Estem davant unes xifres alarmants que fan que cada 41 minuts produixen una agressió sexual.
L'Exposició del 27/11 al 14/12 a Quart Jove
