Cultura

El Centre Cultural El Casino alberga a les entitats que tenien la seua seu tradicionalment: l'Associació Cultural i Recreativa Centre de Convivència, l'Agrupació Musical L’Amistat, la Societat Artístic-Musical La Unió, el Club de Caça i Tir de Quart de Poblet i el Club d'Escacs Quart, i compta amb sales d'assajos, de jocs, de lectura i billar. Aquest edifici consta de sales i espais polivalents, que permeten cobrir tot tipus d'esdeveniments, des de jornades, festivals, tornejos o assajos. També té un cafeteria restaurant  i un teatre.

El teatre, amb un aforament de 211 persones, és de total accessibilitat tant l'escenari com el pati de butaques ja que compta amb rampes, ascensor i seients desmuntables.  Entre els esdeveniments que acull, està la Lliga d'Improvisació, la Setmana de la Ciència i la gala de presentació i la projecció oficial dels curts de Quartmetratges, a més de ser seu de l'Escola de Teatre de Quart de Poblet.

Història de l'edifici.

El Casino de L'Amistat es va construir en 1911, sobre un solar triangular confrontant a la séquia de Quart. La iniciativa va ser del poble, ja que més de 400 famílies van participar en la seua construcció. En la nit de Sant Joan de 1910 es van excavar i van preparar els fonaments de l'edifici i, el 27 d'agost de 1911, s'inaugurava la que seria la seu social de la "Societat Instructiva Artística i Musical i de Socors Mutus L'Amistat". El nom de L'Amistat provenia de l'antic Casino conservador que a la fi del segle XIX existia en la plaça de la Bàscula i que va ser alçat en l'època de la Restauració. 

Des del punt de vista arquitectònic, l'edifici de planta trapezoidal s'alça en dues altures. Va ser construït en fàbrica de rajola, recobert amb taulells vidriats, esquerdejat de morter de calç i aplacat de formigó. La coberta és de dos aiguavessos recoberta de teula àrab. 

En la façana principal destaca en la part inferior un sòcol de taulells pintats amb motius de grutescos i busts humans enllaçats. El segon nivell presenta tres balcons de forja decorats mitjançant motius vegetals ornamentals. Rematant aquest cos superior es troba una cornisa motlurada coronada per teula àrab, sobre la qual descansa un fris decorat amb taulells amb motius vegetals. En el centre d'aquest fris es desplega un timpà semicircular que alberga en el seu interior l'escut de la població i el nom de l'entitat. 

Enfront de l'edifici s'obri una terrassa vorejada per un reixat de forja i una bancada contínua adossada interiorment al muret. Destaca la porta d'accés de dues fulles recoberta per un arc carpanell flanquejat per imatgeria de lleons i grutescos realitzats al seu torn en forja. L'arquitectura i decoració s'emmarquen dins de l'eclecticisme de l'època que es llig en el llenguatge utilitzat, comunament conegut com a casticista, que es caracteritza per l'ús d'elements clàssics amb xicotets tocs d'art déco.